Jordi Matas.: «Amb el català a la universitat hi ha moltes pors i hipocresies»

Deixa el vicerectorat de política lingüística de la UB amb crítiques als rectors. Diu que l'única manera de garantir els drets lingüístics dels alumnes és exigir el nivell C als professors

-Vostè ha estat un dels màxims defensors d'exigir el nivell C de català als nous professors universitaris. Se'n va satisfet, després de l'acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC)?
-«Encara ara confio en el conseller [Josep Huguet] i la comissionada [Blanca Palmada] perquè s'apliqui l'acord. La sensibilitat lingüística dels actuals responsables del departament no té res a veure amb la de l'anterior legislatura; tot i que encara no s'ha fet el pas ferm i decisiu de desplegar l'article 6.4 de la llei d'universitats de Catalunya. No me'n vaig satisfet. Encara hi ha moltes pors i una extraordinària hipocresia política a l'entorn d'aquesta qüestió a les universitats. No pot ser que diguem que les lleis s'han de respectar i quan fan referència a qüestions relacionades amb la política lingüística no ho fem. Això és el que està passant a les universitats amb la qüestió del català.»

-L'acord del CIC del govern amb els rectors s'ha convertit en lletra morta perquè la UPF, la UAB i la UPF es neguen a aplicar-lo...
-«En aquests moments no hi ha cap universitat, tret de la UB, que estigui disposada a aplicar-lo. Em sorprèn que hi hagi un acord de rectors pres per unanimitat i que ara diguin que no val i que esperen que els obliguin per decret. Em sembla una mala manera d'actuar. No em sembla correcte. Tot això és fruit d'aquestes pors de què parlava.»

-Pot concretar una mica més?
-«Hi ha qui diu que demanar el nivell C suposarà tancar-se al món i una pèrdua de la capacitat científica. Doncs bé, la UB demana el nivell C des del 2004 als professors contractats permanents i des del 2006 als funcionaris. Des que ho hem demanat fins ara som la universitat que més professors estrangers ha contractat. Pel que fa a la cientificitat, des del 2004 no només hem anat pujant en els rànquings, sinó que hem passat a ser la primera universitat en producció científica de tot l'Estat. El requisit ha estat aprovat per unanimitat per la comissió de política lingüística, la comissió de professorat i la comissió de govern. Més de 300 professors han participat en aquestes convocatòries i no hem tingut mai ni un sol problema.»

-Quan parla d'hipocresia a què es refereix?
-«Al fet que no s'està complint ni la llei d'universitats ni tampoc l'article 35 de l'Estatut que garanteix els drets dels alumnes a usar el català. De vegades es fa una defensa abstracta de la llengua catalana i després ningú no fa res per defensar-la.»

-Està en retrocés a la universitat el català?
-«En l'àmbit de la investigació està en clar retrocés. No podem defensar la llengua pròpia i al mateix temps penalitzar la recerca que es fa en català. Que jo sàpiga, en aquest moment ningú pot tenir un itinerari curricular fet en català i reconegut oficialment. La Generalitat no reconeix oficialment la recerca perquè els criteris que es fan servir a l'hora de reconèixer la recerca són els mateixos que els del ministeri. Aquelles publicacions fetes en català no tenen cap importància en el currículum universitari. Com a vicerector em van arribar moltes queixes de persones a les quals no se'ls havien reconegut sexennis d'investigació precisament perquè escrivien en llengua catalana. Darrerament em van arribar queixes de persones que no se'ls acreditava com a catedràtic o titulars perquè publicaven en català. És greu, en un estat constitucionalment plurilingüe.»

-Aquest mateix curs hi va haver un cas a la UPF en què un professor no va acceptar un treball d'un alumne perquè no entenia el català. Es tracta d'una anècdota?
-«Afortunadament no passa sovint, però no crec que sigui una anècdota. Això vol dir que de vegades no es respecten els drets lingüístics dels alumnes. Si no ho respectem, tenim una situació gravíssima. I per evitar això hem de garantir que tots els professors coneguin la llengua del país. Ara un pot ser professor de qualsevol universitat sense tenir ni idea de català. Això és un problema. L'única solució per garantir els drets lingüístics és que s'estableixi el català com a requisit, que és el que van acordar els rectors i el govern. El primer dia que el professor ha de fer classe ha de saber la llengua, perquè el primer dia es trobarà alumnes que parlen en català.»

MARCEL BARRERA



Informa: EL PUNT