"L'ogre de Montpeller"

JOAN-LLUÍS LLUÍS

Frêche va convertir Montpeller en una de les ciutats més dinàmiquesL'ogre de Montpeller sempre té fam. Fam de fer parlar d'ell, fam de menysprear la humanitat, fam de regnar. Es diu Georges Frêche i és, avui, el més famós dels presidents de les vint-i-dues regions franceses. Aquestes regions no són gran cosa: cossos esprimatxats i anèmics mal dissenyats i genèticament sense ambicions; serveixen essencialment per fer veure que França és un país normalment descentralitzat. Aquestes regions, si les comparem amb qualsevol regió d'altres països de la UE, són un fart de riure. Però existeixen, són dirigides per una «assemblea regional» que gestiona un pressupost artrític i té competències properes al zero absolut i són presidides, és clar, per un president. I al Llenguadoc-Rosselló, el president es diu Georges Frêche, un antic maoista esdevingut socialista i que, durant els anys en què va ser batlle de Montpeller, va convertir aquesta ciutat en una de les més dinàmiques, modernes i envejades de França.

Esdevingut president de la regió el 2004, va començar la seva carrera d'ogre, col·leccionant insults disfressats i anatemes reals contra qualsevol que s'oposés a la seva visió política personal. Vaig dedicar una crònica sencera a intentar evocar el menyspreu que sent pels catalans, però, no essent partidari de burxar les ferides, no hi tornaré, aquí... Alguns dels seus exabruptes li van donar una reputació de racisme potser immerescuda –pot ser racista algú que desconsidera igualment el conjunt de la humanitat?– però prou sòlida perquè fos expulsat del Partit Socialista... Aquesta expulsió no va impedir que fos designat candidat per una majoria de militants, entre els quals una bona colla de masoquistes catalans i, ara, un mes abans de les eleccions regionals que li havien de valer una reelecció triomfal, potser l'ogre caurà, víctima, és clar, de la incontinència verbal. Una al·lusió antisemita contra l'exprimer ministre Laurent Fabius ha provocat una declaració de guerra de les instàncies parisenques del PS decidides a matar-lo políticament. Frêche, que sempre s'ha mostrat favorable a Israel, hauria hagut de callar, però no hi ha res que agradi més a un ogre que obrir la boca per ensenyar les dents.

Per guanyar les eleccions, en què probablement haurà d'enfrontar-se a una altra llista socialista, muntada a corre-cuita però beneïda per París, vol mobilitzar el sentiment antiparisenc dels electors, com si ell no s'hagués aplicat sempre a fer de Montpeller un petit París, centralista a escala regional d'una ciutat que acapara les subvencions i ignora la resta del territori. Frêche té 71 anys, ha sobreviscut a una malaltia que el va deixar molt afeblit i que va fer córrer el rumor de la seva propera desaparició, però pot guanyar, encara. Encara té fam.