"El TGV que no arriba "

SOBIRANIA I PROGRÉS

La setmana passada, concretament divendres 21 de novembre, era quan se suposava que havia d'arribar el TGV a Barcelona. Una altra promesa incomplerta del Govern espanyol, i ja en van unes quantes. Però no només d'aquest. La història dels governs espanyols d'adés i d'ara és la d'una continuada successió de promeses incomplertes, generalment realitzades en moments en que el partit espanyol de torn (PP o PSOE, tanto monta) s'han trobat en minoria i han hagut de fer veure que els hi preocupava el benestar dels catalans i les catalanes. Però, en fi, els resultats canten. El TGV no arriba. I el poble de Catalunya ens hem quedat, un cop més, esperant a mr. Marshall. Potser seria hora de deixar d'esperar res d'Espanya i posar-nos a treballar per a garantir-nos a nosaltres mateixos el nostre propi benestar. Si com a poble volem seleccions pròpies, normalització i promoció de l'ús de la nostra llengua, ferrocarrils que arribin a la hora, un TGV que ens connecti no amb el kilòmetre 0 de Madrid sinó amb la resta d'Europa... si volem tot això, i Espanya no només no ens ho dona sinó que en la mesura del possible ens ho saboteja, què hi fem a Espanya? La pregunta queda en mans dels "federalistes", dels "regeneracionistes", dels "espanyaplurals", en una paraula, dels unionistes. A dia d'avui, crec, no tenen resposta. Com tampoc no tenen data per a l'arribada del TGV.