El Triangle ha rescatat de l'anonimat al portaveu d’Estau Aragonés, Andrés Castro, resident a Sant Boi de Llobregat, qu explica com preparen una plataforma electoral que seguirà un model semblant a les Candidatures d’Unitat Popular catalanes.

El diari italià Corriere della Sera va publicar l’1 de febrer passat un extens informe sobre els independentismes a Europa que, en referir-se a Espanya, destacava les lluites d’Euskadi, de Catalunya... i d’Aragó, «on existeix el menys conegut dels nacionalismes espanyols, amb un segle d’existència i reivindicacions similars a les dels bascos i dels catalans».

L’independentisme aragonès existeix. Segons dades del Baròmetre d’Opinió del Govern de Marcel·lí Iglesias, corresponents a la tardor passada, el 3,1% dels seus ciutadans desitjaria que Aragó es convertís en un «Estat o país independent». Aquest percentatge va cridar l’atenció dels analistes perquè, tot i ser marginal, posa en evidència que el sentiment independentista està creixent, ja que gairebé mai no havia superat el 2%.
Curiosament, la crisi interna de la Chunta Aragonesista (CHA), una formació nacionalista d’esquerres que va obtenir quatre diputats en les últimes autonòmiques, està engreixant altres formacions extraparlamentàries, especialment Estau Aragonés (Estat Aragonès), que es defineix obertament com a independentista.

El portaveu i cap visible d’Estau Aragonés, Andrés Castro, va néixer a Jaén, però de petit la seva família es va establir a Saragossa i en l’actualitat resideix a Sant Boi de Llobregat, per on es va presentar en les últimes municipals integrant la llista d’ERC, això sí, com a independent i després de consultar-ho amb els seus coreligionaris aragonesistes. En declaracions a aquest setmanari, Castro precisa que Estau Aragonés no pretén ser una ERC a l’aragonesa, sinó que el model, per a quan es presentin a les municipals del 2011, serà semblant a les CUP, a les Candidatures d’Unitat Popular catalanes.
Sopa de lletres

Com tants independentismes, l’ara-gonès també és una sopa de lletres de formacions molt minoritàries que, sovint, estan enfrontades entre elles. Per superar aquesta divisió, l’any passat es va constituir el Bloque Independentista de Cuchas (BIC) –en fabla aragonesa, cuchas significa ‘esquerres’–, una plataforma que aplega col·lectius com Puyalón –el corrent més sobiranista de CHA–, Chobenalla –joventuts de CHA–, Astral, Sindicato Obrero de Aragón, A Enrestida –una organització anarcoindependentista– i Estau Aragonés.
Andrés Castro puntualitza que el Bloque Independentista de Cuchas és una «plataforma d’acció», de la qual ha de sortir més endavant una formació electoral per concórrer a les eleccions municipals del 2011. En els comicis anteriors, Estau Aragonés i altres formacions integrants del BIC havien fet campanya pel vot nul, ja que discrepen de la línia política de Chunta Aragonesista per considerar que no actua com a partit nacional ni és un «referent» del nacionalisme aragonès.

De fet, Castro és un exmilitant de CHA que, com altres adscrits al corrent sobiranista Puyalón i a les seves joventuts, han acabat abandonant aquesta sigla, que ha passat de tenir nou diputats a només quatre en les últimes autonòmiques. En una situació de crisi interna, la Chunta Aragonesista va elegir al gener passat una nova presidenta, la regidora saragossana Nieves Ibeas, perquè redirigeixi la formació després de la patacada electoral.

El sector més soberanista de CHA, Puyalón, i les seves joventuts, Chobenalla, s’han integrat al BIC i mantenen converses amb Estau Aragonés per a la possible constitució d’una nova formació electoral que aplegui tot l’independentisme d’esquerres.

‘Estrelades’ al carrer
La bandera estrelada, formada per les quatre barres i l’estel roig al mig, es torna a veure pels carrers perquè sovintegen les manifestacions i protestes independentistes. A l’octubre de 2006, diversos col·lectius van muntar una marxa a Saragossa, amb el lema «Dengún estatuto nos ferá libres», per denunciar que la via de l’autonomisme no portarà enlloc.

Com en el cas català, els documents de les diverses organitzacions independentistes aragoneses també incideixen en la «la invasió castellano-borbònica del 1707 (set anys abans del 1714 català), amb l’abolició del Regne d’Aragó i, per tant, d’un Estat aragonès amb més de 700 anys d’història». Per això, segueixen qualificant Aragó com «un territori ocupat o una colònia: privat del seu idioma, de la seva cultura autòctona i del coneixement del que els és propi, per efecte d’un sistema funcionarial i educatiu centralista espanyol». 

L'EXPO DIU QUE L' ARAGONÈS NO EXISTEIX

Ligallo de fablans ha fet una consulta sobre la presència de l'aragonès a l'Expo. La resposta no només ha estat que l'aragonès no estarà a la senyalització, si no que a més consideren que l'aragonès és una llengua morta. Tos animem a omplir el formulari de la seua web per a fer-los arribar les queixes:

Buenos días,
En el recinto de la muestra Expo 2008 no se va proceder a rotular ni informar en Aragonés.
El Aragonés no es una lengua viva, la cual no se emplea a día de hoy en nuestra sociedad.
Lamentamos si ello le causa alguna molestia.

Un saludo 

Por favor, difundela a toda tu lista de correos, foros y todo donde sea posible, que todo el mundo se entere de esto, y de las contestaciones tan magnificas que dan!! hay que hacer algo!!!

Aparte de difundirlo por favor, pon tu granito de arena en las sugerencias de la expo solicitando el aragones. Os envio el enlace directo.

Vamos a hacer que todo el mundo se entere, y que llegue a la prensa. Difundelo.

http://www.expozaragoza2008.es/Contacto/seccion=233&seccionRaiz=233&idioma=es_ES.do

Señores,
Pienso que su respuesta a Ligallo de Fablans sobre el uso de aragonés en la Expo es una falta de respeto a los 10.000 hablantes de esta lengua aragonesa. El aragonés es una lengua estudiada desde hace muchísimos años. Y cualquier universidad reconoce sus dialectos y sus hablantes en el Pirineo aragonés, parte importante de la fuente hídrica de Zaragoza. Pienso que la desatención a las dos lengua minoritaria en la Expo (aragonés i catalán) es una falta de respeto a los hablantes.