MODEST GINJOAN

És un discurs reiteratiu la constatació que seus de grans empreses marxen de Catalunya per anar-se a instal·lar a Madrid. El darrer senyal d'alerta ens ha arribat gràcies a dades facilitades per Crédito y Caución, segons les quals en un any Catalunya ha perdut 75 empreses d'entre les 5.000 més grans de l'Estat. Madrid, en canvi, n'ha guanyat 95. El País Basc també n'ha sumat. Els noms més sonats últimament són prou coneguts en els mitjans empresarials: Landscape, Colonial, Samsung, Braun, United Biscuits, Ono o Merck.

D'acord amb les dades del darrer anuari de Fomento de la Producción, edició 2007, de les 25.000 empreses més grans de l'Estat, Catalunya és qui en té més, el 29,3% del total, a distància de Madrid (17,8%), el País Valencià (12,2%) i el País Basc (7,5%). El lideratge català es redueix a mesura que reduïm el nombre d'empreses de referència. Així, de les 1.000 primeres, el 24,5% són a Catalunya; de les 500 primeres, el 21,4%; de les 250 primeres, el 19,2%; de les 100 primeres, el 18%, i de les 50 primeres, només el 14%. En contrast, Madrid, com més reduïda és la cúpula de dimensió, més percentatge d'empreses concentra. Al voltant de la meitat de les 1.000 i 500 primeres empreses tenen la seu a la capital; el 62% de les 100 primeres o el 64% de les 50 primeres. Aquests percentatges tenen valors molt semblants si la mesura es fa en termes de facturació. Així doncs, les dades confirmen que l'empresa gran està ubicada quasi sempre a la capital del regne i entorns.

Els factors explicatius de l'èxit de Madrid que hom pot trobar en entorns empresarials són d'allò més diversos, i van de l'anècdota enlairada a categoria fins a arguments de solidesa. Hi ha qui lliga l'èxit del centre amb la fuga d'empreses de Catalunya, i més en concret carrega els neulers a un factor de caràcter quasi conjuntural: l'aprovació de l'Estatut, perquè és massa intervencionista. Francament, a parer meu, és una injustícia per al pobre Estatut. Si alguna empresa ha fet el pas per aquest motiu aniria bé que ens ho expliqués, i per la nostra banda ens hauríem d'assegurar que se l'ha llegit. Una mica més versemblant podria ser el trasllat a la capital amb l'objectiu d'estalviar-se l'impost sobre successions i donacions, que és un altre argument força utilitzat. També en aquest cas, si algú ho ha fet agrairíem que ens ho expliqués i que, alhora, ens digués per què no s'ha traslladat posem per cas a Luxemburg, o millor a Andorra, que en certa manera és com ser a casa, però amb un tractament fiscal absolutament millor que a Madrid i a Luxemburg.

El valor de la centralitat

És una mica més sòlid l'argument de la centralitat geogràfica respecte a la pell de brau, el fet de ser més a prop de tothom, una qüestió d'equidistàncies. Tot i ser evident que aquest fet hi pot ajudar, cal tenir present que l'autèntic impulsor del valor de la centralitat és l'altre fet prou conegut: que totes les infraestructures viàries i ferroviàries hi aboquen, com els rius fan cap al mar. Una d'aquestes infraestructures, l'aèria, és fonamental per lligar centres econòmics, sobretot internacionals, i Madrid, com se sap, ha guanyat una distància gran respecte a Barcelona. Aquest argument podria ajudar a explicar en part la fuga de multinacionals de Catalunya, que tot i això encara concentra una quarta part de les seus d'aquestes empreses.

És més sòlid l'argument de l'atractiu que provoca la concentració de determinats sectors a la capital. La convivència de múltiples empreses d'una mateixa especialitat o d'una determinada línia de negoci en un territori determinat genera economies per a qui hi està implantat, i és molt atractiu per a qui no hi està implantat però vol ser al rovell de l'ou (capital humà, tecnologia, centres d'investigació, informació...). El sector de telecomunicacions en seria un exemple.

No obstant, el més sòlid de tots els arguments, a distància dels anteriors, és el factor poder polític. El poder polític "Madrid" és el que dicta les lleis importants, és el que fixa les regles del joc en determinats mercats intervinguts, des de normativa bàsica a augments de preus, és el que decideix en quines infraestructures s'inverteixen els impostos, a on s'inverteixen i a qui se n'encarrega la construcció, des de carreteres a centres de recerca, és l'interlocutor al Banc Central Europeu, el garant de la política monetària de la Unió, el controlador del sistema financer.

Cal seguir? S'hi mana, i l'empresa que vulgui influir de manera efectiva en la presa de decisions normatives, qui es vulgui beneficiar de les polítiques de suport a sectors, qui vulgui obtenir contractes i subvencions, és millor que rondi per allà a la vora i estigui en contacte directe amb els qui prenen les decisions. En aquest àmbit, al costat de Madrid, Catalunya és poca cosa, i menys ho serà si aquí no surt aviat algú amb plantejaments seriosos sobre el fet que o es fa un pas endavant i tenim poder polític -creem un Madrid a la catalana- o acabarem sent, no en dubtin, com la Rioja, amb tots els respectes i la meva simpatia pels habitants de la Rioja.

N.de la R.

I encara hi ha gent que no veu clara la independència ! Que Santa Llùcia els guardi la vista i si pot ser la butxaca.