Les universitats de la Xarxa Vives commemoren avui el setanta-cinquè aniversari de les Normes de Castelló amb un acte a la Universitat Jaume I, sota el lema 'De Castelló a Bolonya'. Aquestes normes, rubricades el 1932 per destacats escriptors i entitats culturals, eren l’aplicació de l'ortografia de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), obra del Mestre Fabra, a la variant valenciana de la llengua.

L'acte començarà avui a les 9.30 a sala de graus de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques. Hi participaran el rector de la UJI, Francisco Toledo, el rector de la Universitat Miguel Hernández d'Elx, el president de la Xarxa Vives d’Universitats, Jesús Rodríguez, i el vice-alcalde de Castelló, Xavier Moliner. El discurs inaugural serà del catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Basilea, Germà Colon.

Després es faran dues taules rodones sobre 'L'espai europeu d'ensenyament superior i diversitat lingüística' i 'Les universitats i l'estudiantat estranger en relació amb la llengua catalana'. Al vespre hi haurà dues representacions teatrals.

Comissió Cívica

Per commemorar els setanta-cinc anys de les Normes de Castelló s'ha constituït una Comissió Cívica formada per la Universitat Jaume I i la delegació castellonenca de l’Institut d’Estudis Catalans, pels sindicats CC OO, FETE-UGT i Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament- Intersindical Valenciana, per Acció Cultural del País Valencià, FOLC, Maulets i la Fundació Soler i Godes.

A més de l'acte d'avui, el 21 de novembre hi haurà una conferència a Girona, titulada 'Una llengua per a cent anys', del catedràtic de filologia catalana d'aquesta universitat, Josep M. Nadal. La sessió ha estat organitzada pel IEC, l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i el Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Jaume I. 
 

NORMES DE CASTELLÓ

 
Les Normes Ortogràfiques de Castelló, o simplement Normes de Castelló o Normes del 32, són unes normes ortogràfiques elementals, que segueixen, bàsicament, les normes fabrianes, adaptades al valencià. Aquestes normes les van signar el 1932 les més importants institucions culturals del País Valencià.

En certa manera, les normes troben un compromís, en el sentit que respecten en essència l'estil i les normes fabrians, però permeten l'ús d'idiosincràsies valencianes. És important destacar que no són unes normes ortogràfiques completes; són simplement una guia. De fet, la situació del valencià estàndard actual segueix esta guia aproximadament, però és important tindre palés també que algunes coses que es consideren no ortogràfiques hui en dia (com, per exemple, atre per altre) es permetien a les Normes de Castelló. De manera inversa, alguns mots acceptats per l'AVL actualment, no estan en l'esperit de les Normes.


Al començament del segle XX, existien dos corrents d'escriptors en valencià. Uns, de caràcter popular, que escrivien amb una ortografia basada en el castellà. Altres, del moviment de la Renaixença valenciana, que escrivien amb una ortografia massa arcaïtzant. Vora 1930, un grup d'escriptors jóvens promogueren, en la revista Taula de Lletres Valencianes, una campanya per tal de fer unes normes unitàries. Esta idea va guanyar adeptes, i va ser la Societat Castellonenca de Cultura la que les va impulsar.

En desembre de 1932, els principals escriptors i entitats culturals valencians del moment aplegaren a un acord de bases, que es coneix com a Normes de Castelló. Entre els escriptors signants de l'acord estava el pare Lluís Fullana Mira i, entre les institucions, a més de la Societat Castellonenca de Cultura, d'altres com Lo Rat Penat i el Centre de Cultura Valenciana.

Els gramàtics Carles Salvador i Josep Giner, escriptors com Lluís Revest Corzo i, posteriorment, lingüistes com Manuel Sanchis i Guarner i Enric Valor les donaren a conéixer i desenvoluparen ortografies i gramàtiques a partir de les Normes.

No obstant, durant el franquisme, certs sectors valencians entre els quals destacà Lo Rat Penat es desmarcaren de l'acord, cosa que creà el conflicte lingüístic valencià. S'arriba a dir que el mateix Lluís Fullana Mira es retractà d'haver signat les normes.

L'AVL és hui en dia l'actual valedora d'estes normes i pretén seguir aquest esperit conciliador, com es destacà en la seua declaració institucional als 70 anys de les Normes de Castelló.