L'expresident Jordi Pujol i l'escriptor Quim Monzó han denunciat l'empobriment de la cultura i la llengua catalana al carrer i als mitjans de comunicació en adoptar cada vegada més expressions i calcs sintàctics del castellà. Tots dos han estat molt crítics amb la situació que es viu al país, sobretot Monzó, que ha assegurat que "el país s'enfonsa" i el català s'està "convertint en un dialecte del castellà", amb el suport dels mitjans de comunicació, als quals ha acusat d'expressar-se en un català "que fa feredat". Aquestes declaracions han estat efectuades en el transcurs d'una xerrada amb periodistes.

L'expresident també ha criticat el panorama actual i la indiferència dels mitjans de comunicació cap a la cultura del país, però s'ha mostrat més esperançat que les coses puguin canviar.

Monzó ha ironitzat sobre la possibilitat de multar els periodistes que cometin errors amb el llenguatge: "Jo m'apuntaria a recaptar els diners. Ens forraríem tant que ja no faria falta ni el nou finançament". Per la seva banda, Pujol ha lamentat que "els mitjans de Barcelona no hagin contribuït al desenvolupament de la cultura catalana", alguns per mirar massa cap a Madrid, ha afegit.

Monzó ha advertit que, com a escriptor en català, s'està adonant que "el país s'està enfonsant i n'està naixent un altre" on el català ocupa un lloc més secundari: "Els escriptors en català comencem a ser una peculiaritat ètnica a Catalunya".

PARLAR MALAME·NT

El fet de "parlar malament" el català s'està consolidant entre els joves com la manera més "enrotllada" de comunicar-se, fins al punt que "en un poble perdut de Catalunya avui parlen pitjor que els de Barcelona, perquè ells no volen ser de poble, volen ser cosmopolites, i això vol dir parlar malament", ha denunciat Monzó, que ha criticat la manera d'educar massa tova del moviment pedagògic iniciat per Rosa Sensat i la mínima presència de títols en català a les llibreries, i ha negat la "immersió lingüística", que, segons l'escriptor, és una "falsedat, un mite que en realitat no ha existit mai".

Monzó ha afirmatque "el país s'enfonsa". "El país, tal com era i tal com l'hem conegut, s'enfonsa. Ara neix un altre país", ha manifestat. L'escriptor també ha lamentat que "la qualitat de la llengua s'està empobrint" i en aquest sentit ha posat com a exemple que "s'han publicat llibres que eren per posar-los a terra quan vas a fregar".

Monzó considera que "Catalunya està en camí de convertir-se en una regió d'Espanya i punt". De la mateixa manera, ha denunciat l'ús polític que es fa de la cultura i en aquest sentit ha recordat la Fira de Frankfurt, on "es va fer un ús polític sense cap respecte". A més, l'escriptor ha afirmat que "la immersió lingüística és una falsedat" i ha lamentat que "el llibre en català és marginal", ja que "hi ha només un 2% de llibres escrits" en aquesta llengua.

A criteri de Monzó, "la llengua que es parla als mitjans de comunicació fa esgarrifar". Preguntat sobre si s'hauria de multar als periodistes que utilitzin malament la llengua, l'escriptor ha fet broma i s'ha ofert "per a ser qui reculli els diners". "Ja no caldria finançament", ha apuntat. Sota el seu punt de vista, també contribueix a la mala situació del català que "els de pobles d'interior de Catalunya el parlen pitjor que els de Barcelona, perquè no volen ser de poble, volen ser cosmopolites". Igualment, ha remarcat que "els immigrants ni parlen català ni el volen parlar". "Una cosa és que la llengua evolucioni i una altre és que s'estigui convertint en un dialecte del castellà, que és el que està passant", ha dit.

A Monzó també se li ha preguntat si valien la pena els esforços per a defensar el fet diferencial català quan Catalunya és només una autonomia espanyola. L'escriptor ha recordat en aquest sentit que "una majoria brutal de la població ja li està bé tal com estem, una autonomia d'Espanya". Finalment, ha volgut fer una defensa de la classe política perquè "si hi ha algú dolent és el poble, els polítics fan el que el poble vol". 


NO RENDIR-SE

Tot i discrepar amb Monzó sobre els nuls efectes de la immersió lingüística, una escomesa que va iniciar el govern de CiU, l'expresident Pujol ha defensat que cal "aixecar la moral de la gent, perquè també hi ha coses que es fan bé". Tot i això, ha admès que per salvar el català "fa falta un gran sobreesforç" de la gent que el parla per estendre'n l'ús i no tallar-se a l'hora d'animar els immigrants a utilitzar-lo.

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha retret a l'humorista Andreu Buenafuente haver contribuït al procés de castellanització del català, durant la xerrada en el centre d'estudis que porta el seu nom. Pujol ha lamentat que "sembla que quedes millor si fas les gracietes en castellà" i ha recriminat a Buenafuente haver popularitzat a través de TV3 el terme 'gilipollas'. "¿Per què no utilitzava expressions catalanes com 'txitxarel·lo', 'gamarús', 'capsigrany' o 'poca-solta'?", s'ha queixat. 

 Jordi Pujol, s'ha mostrat més optimista que l'escriptor Quim Monzó durant la xerrada sobre la situació de la cultura catalana. L'expresident considera que "el fonamental és l'actitud que tingui la gent", i en aquest sentit ha deixat clar que "jo no em penso rendir", a més de fer una crida a "aixecar la moral de la gent". "Qui vulgui que s'apunti a la remuntada", ha proposat Pujol.

A diferència de Quim Monzó, que ha denunciat que la "immersió no s'ha vist a nivell real", l'expresident l'ha defensada perquè "gràcies a la immersió jo puc parlar català al Raval". "Deu-nos en guard que perdéssim la immersió", ha afegit, tot i reconèixer que "anem camí de convertir el català en una llengua calc".

També ha retret als periodistes dels mitjans de comunicació públics que diguin que el bon ús del català "és molt difícil". "Si tan difícil és el català aneu a treballar a la Ser o a la Cope", ha considerat l'expresident, que també ha lamentat que "el nostre món polític i mediàtic ha fallat molt" en el desenvolupament de la cultura catalana.