"Mai tantes persones havien estat capaces de parlar en català "

QUIM GIBERT

«Pero lo entiendes en catalán?», va preguntar un company de feina a una noia extremenya, amb poc temps en terra catalana, a l'adonar-se que jo me li dirigia en català. Ras i curt, l'extremenya va respondre-li: «Mientras me hable despacito y vocalizando, puedo seguirlo». I és que tant el català com el castellà són llengües romàniques, amb la qual cosa tenen moltes paraules semblants o que s'endevinen. Amb
tot, la majoria de catalanoparlants fan com l'esmentat company: irreflexivament es passen al castellà, per més que l'interlocutor ens entengui i fins i tot sigui capaç d'expressar-se en català.

A l'entorn dels canvis d'hàbits, el psicòleg Kurt Lewin ja va demostrar els anys 40 que la publicitat era una eina poc efectiva (això explica els minsos resultats de campanyes com la de la Norma o la de la Queta). Per contra, Lewin va constatar que per mitjà de grups reduïts podia desmuntar creences distorsionades sobre certs costums. Just en aquesta línia, l'entitat Tallers per la Llengua (www.tallers.cat) desenvolupa sessions interactives, amb grups de 15 persones a tot estirar, encaminades a oferir als participants valors, estratègies i arguments a fi i efecte de promoure l'ús interpersonal del català. Es tracta d'una iniciativa didàctica, reforçada amb elements de la psicologia, que es mou principalment a partir de tres
tallers diferents: d'educació lingüística, de foment de l'ús de la llengua i de recursos per viure en català.

Aquest darrer taller, altrament conegut com a TELP, fou creat pels psicòlegs Gemma Sanginés i Ferran Suay, els quals assenyalen que no es pot ensenyar una llengua minorada com se n'ensenya una altra de normal, perquè les situacions amb què es trobaran els nous parlants no són les mateixes: «Per
exemple, un nou catalanoparlant es trobarà sovint que les dificultats per a poder expressar-se amb normalitat en el seu català après provenen d'altres catalanoparlants. Doncs se li ha d'ensenyar a resoldre aquests problemes, sense abandonar el català» (Llengua Nacional, núm. 61).

Per això és molt escaient l'aparició del llibre De la consciència a la conducta (7dquatre Edicions) de David Vila i altres impulsors d'aquests tallers. Aquesta interessant novetat editorial aborda l'esperit que batega rere uns tallers amb «una funció desvetlladora; obre un nou imaginari», segons apunta la coautora Neus Arnan, atès que ens inclouen com a agents de canvi social, és a dir com a protagonistes i responsables del futur de la societat on vivim. En aquest sentit, una mare de Fraga em va confessar que la va violentar haver de demanar cita amb la tutora del seu fill perquè aquesta mestra li traduïa el nom de pila al castellà. Però, també em va afegir, una vegada superat aquest tràngol, es va sentir més forta per fer valer la seva identitat lingüística.

A una àvia o a un germà se l'estima simplement perquè és la teva àvia o el teu germà. Amb la llengua de la família, sobretot quan aquesta també és la del territori, és d'allò més natural que l'estimem perquè és la nostra. De fet, una de les prioritats que més va fer ballar el cap al president Jordi Pujol, en el decurs
dels 23 anys de mandat, fou la transmissió de la catalanitat. Quelcom similar va dir Carles Casajuana, guanyador del premi Ramon Llull 2009 amb la novel·la L'últim home que parlava català, sobre la llengua: «Prefereixo preocupar-me pel que puc fer. ¿Com vaig rebre el català dels meus pares i com el transmetré als meus fills? Això és el que ens ha de preocupar, cuidar avui el català» (El Periódico, 11-3-09). I és que, després d'anys d'immersió lingüística a l'escola, mai hi havia hagut com ara tantes persones capaces de parlar en català.

*Quim Gibert, psicòleg i coautor d'Elogi de la transgressió.