""La roja" i la manifestació"

VÍCTOR ALEXANDRE

Fa cosa d'uns dies, referint-se a la victòria de "la roja" en el Mundial de futbol de Sud-àfrica, el diari italià Il Toscano recordava la presència de vuit catalans, incloent-hi el valencià Albiol, en la selecció, i ho definia amb aquestes paraules: "Un equip català al servei de la Federació Espanyola; un servei de la nació catalana a l'Estat opressiu d'Espanya". I afegia: "Es va tornar a demostrar que sense Catalunya, Espanya no és res. En l'esport, en la indústria, en l'economia, en tot".

...

"Un poble sense música"

VÍCTOR ALEXANDRE

No fa gaire, arran d'una actuació al Vallès Occidental, el cantautor de Xàtiva Feliu Ventura va fer unes declaracions molt interessants sobre l'estat de la cançó en català. En va fer d'optimistes i de reflexives. D'una banda, va dir que "després d'una feina molt dura que han fet molts solistes i grups durant els darrers vint anys per recuperar l'ofici, ara també comencen a aparèixer multinacionals que aposten per la música comercial en català". Però, tot seguit, va advertir: "Aquest és un fet que per si sol no salvarà la música en català.

...

"Kosovë i nosaltres: una victòria compartida"

VICENT PARTAL

La sentència del Tribunal Internacional de Justícia sobre la independència de Kosovë és una gran notícia. El tribunal ha sorprès per la claredat. No solament considera legal la independència de Kosovë, sinó que deixa clar que res en l'ordenament jurídic internacional no pot impedir un procés independentista. I això, sobretot ara, és transcendental també per a nosaltres.

La sentència marca clarament un abans i un després en la jurisprudència sobre la matèria.

...

"L'Esquerra i Solidaritat"

VICENT PARTAL

Esquerra ha tardat molt poc a desmarcar-se de la Crida a la Solidaritat. Dues intervencions rotundes ahir, de Puigcercós i de Simó, semblen tancar totalment la porta al projecte de sumar forces independentistes amb vista a les eleccions de la tardor. Evidentment, hi tenen tot el dret, però la veritat és que em costa d'entendre'ls.

Invocar, com fa Puigcercós, la necessitat que CiU s'hi incorpore com a condició prèvia a formar part de la Crida a la Solidaritat em sembla un argument incomprensible. Per què CiU i no ICV, per exemple? O les CUP? És que Esquerra no pot decidir una cosa tota sola quan la hi demanen directament? La pregunta és, solament, si Esquerra vol sumar-s'hi o no.

...

"Som més dels que es pensen i més dels que voldrien" (Raimon)

Per RAMON SERRA, editor

Espaterrant, meravellós,collonut. Poseu-hi els adjectius que volgueu. La manifestació d'ahir és una d'aquelles que marquen una època,que deixen petja i que restaran en la nostra memòria per sempre més. Aquest país que sempre ens fa patir, de tant en tant deixa que la flama s'encengui en els nostres cors,que carreguem les piles i que per tot plegat valgui la pena mirar endavant.

Va ser un gran encert l'organització d'Òmnium. Un cop més quan fallen les forces polítiques la societat civil ha d'empunyar el timó.

...

"Sandro Rosell, l'espanyolitzador"

VÍCTOR ALEXANDRE

Només 24 hores ha necessitat Sandro Rosell, després de prendre possessió com a president del FC Barcelona, per demostrar fins a quin punt era el candidat dels poders conservadors i espanyolistes que remenen les cireres a Catalunya des de fa molts anys. N'hi ha prou de veure la vergonyosa campanya mediàtica que l'ha dut al càrrec, especialment la del Grupo Godó amb La Vanguardia i El Mundo Deportivo al capdavant, i la de la caverna mediàtica espanyola, per comprendre la ràbia, l'odi i la por que havia suscitat l'independentisme desacomplexat de Joan Laporta en la presidència del club.

...

ELS ESTATUTS SÓN PER A LES EMPRESES 

"Catalunya no és una empresa, Catalunya és una nació"

VÍCTOR ALEXANDRE

L’Estatut de Catalunya és mort. Seguirà regulant la vida dels catalans un cert temps, però és mort. L’Estatut que va aprovar el nostre Parlament el 30 de setembre de 2005 amb el 89% dels vots no era, evidentment, cap declaració d’independència ni s’hi acostava remotament, però significava un salt qualitatiu amb relació a l’anterior. L’Estatut que José Montilla i el seu partit van retallar en 62 punts 48 hores després ja era, en si mateix, una ofensa per a Catalunya.

...

"Català, imprescindible o mort"

VÍCTOR ALEXANDRE

Catalunya, com molts altres països, basa els trets diferencials de la seva personalitat en els aspectes culturals, i la llengua, és clar, n'és el més emblemàtic. A Catalunya, la llengua pròpia no és només un tema habitual de debat, sinó que pocs temes desperten un grau d'apassionament tan elevat com aquest. De la nostra llengua, els catalans en parlem a casa, a la feina, als bars, als mitjans de comunicació, a l'estranger, amb la família, amb els amics... En parlem tant, que fem l'efecte de ser el país amb més sociolingüistes per metre quadrat d'arreu del món.

...

"COLONIALISME: UN CAS OBERT"

QUIM GIBERT

 
Sétif, Algèria, 1945. La primera gran manifestació reclamant la independència va acabar amb una matança de milers de civils algerians. Així comença Fora de la llei, film crític amb les arbitrarietats comeses per França a Algèria. I és que els comandaments policials no van dubtar a reprimir el poble algerià amb mètodes semblants als dels nazis. Mesos abans d'aquest sanguinari episodi els parisencs havien celebrat pels carrers la caiguda de Hitler. Rachid Bouchared, director del llargmetratge, va veure una història potent en les motivacions dels rebels per jugar-se la vida en bé la llibertat d'Algèria.

...

"ALLÀ ON HI CANTEN ELS ÀNGELS"

QUIM GIBERT

Una de les idees que històricament ha engrescat més l'ànim humà ha estat tractar-se amb els poderosos, els il·lustrats, els déus. Francesc Torralba, filòsof, diu que el desig de ser com déus i de participar de la seva condició immortal està expressat en els mites fundacionals de la tradició occidental. Torralba assenyala que els herois grecs «volen ser com déus, participar de la seva naturalesa: heus aquí l'aspiració humana més fonda» (dins el llibre Planta cara a la mort).

...

"MOLTES GRÀCIES, JUSTO MOLINERO "

VÍCTOR ALEXANDRE

Les recents declaracions de Justo Molinero, president fundador del Grup Teletaxi, a favor de la independència de Catalunya, han sorprès molts catalans, tant independentistes com espanyolistes. Els primers, perquè, deixant-se arrossegar pel tòpic, no s'adonen que hi ha milers de persones a Catalunya que, malgrat no dominar la nostra llengua o fins i tot no parlant-la -quants catalanoparlants s'adrecen a ells en català?-, estimen aquesta nació, i precisament perquè l'estimen la volen lliure i independent.

...

"CATALAAAÀ, ON EEETS"?

QUIM GIBERT

Fa bé La Troba Kung-Fu d'homenatjar la figura d'en Patufet en el seu darrer disc A la panxa del bou. I és que tal com assenyala Joan Garriga, compositor i cantant de la banda, en Patufet és un autèntic heroi cultural: «un personatge molt petit que té ganes de sortir, de viatjar i, perquè no el trepitgin, canta» (Públic, 5-5-10). Tanmateix, patufet és una forma d'anomenar a una criatura menuda. Justament això és el que entusiasma Garriga: que un tap de bassa tingui un tarannà tan valent i curiós arran de la seva dèria per conèixer món «perquè a la vida hi hem vingut a aprendre».

...

"El Col·legi Alemany de José Montilla"

VÍCTOR ALEXANDRE

No fa gaire, e-notícies es feia ressò de la publicació del llibre de Gabriel Pernau Descobrint Montilla. El somni català del president de la Generalitat -llibre fet a major glòria del personatge-, i recollia les declaracions de la seva esposa Anna Hernández sobre determinats aspectes de la vida privada de tots dos. Res que no se sàpiga, com passa sempre en aquesta mena de panegírics destinats al consum intern de la família i del partit. Amb tot, el lector hi pot trobar algun element força il·lustratiu de les mans en les quals es troba el país.

...

"LLIÇONS D'ABISME I ALTRES CONTEMPLACIONS" 

QUIM GIBERT

«Davalla al cràter de Yocul de Sneffels, que l'ombra de l'Scartaris acaricia abans de les calendes de juliol, viatger audaç, i arribaràs al centre de la Terra. Jo ho he fet. Arne Saknussemm». Desxifrar aquest criptograma serà clau perquè el professor Lindebrock i el seu nebot Axel es llencin a penetrar en les entranyes del sòl. Abans, però, el jove Axel farà uns exercicis de vertigen i d'altes contemplacions. No oblidem que els viatges iniciàtics segueixen tres fases: la preparació, el viatge –símbol de mort o de mutació- i el renaixament.

...

"ELS (IN)FELIÇOS "

QUIM GIBERT

La navegació i de l'exploració fascinava de tal manera Jules Verne que, amb onze anys, va fer les maletes decidit a embarcar-se en un mercant rumb a l'Índia. Just abans de llevar l'àncora, el seu pare va aconseguir fer-lo baixar de la nau i, traient foc pels queixals, probablement va obligar-lo a jurar que a partir d'aleshores només viatjaria a través de la imaginació. La frustració de no poder-se realitzar vocacionalment com a pioner la va compensar escrivint literatura d'aventures. Resignar-se a romandre en terra ferma no evitaria tensions familiars quan Verne no va acceptar convertir-se en l'advocat que el seu pare tan desitjava.

...

"UNA NACIÓ ÍNTEGRA, UN ESTAT REGENERADOR, UNA LLENGUA AMB CARÀCTER"

Entrevista a un lingüista madrileny, JUAN CARLOS MORENO CABRERA

És madrileny i defensa la “immersió lingüística” en català. El catedràtic de la Univesitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera ha publicat un llibre, El nacionalismo lingüístico(Península), amb una tesi profundament provocadora: que l'únic nacionalisme lingüístic que existeix a l'Estat és l'espanyol. I que és molt agressiu, com explica en aquesta entrevista amb eldebat.cat, traduïda al català.

...

"En legítima ignorància"

FERRAN SUAY

Un home i una dona, després d'un temps de relació, decideixen que aniran a viure junts. Una vegada instal·lats, arriba el moment d'organitzar-se la vida en comú. Ell, nascut i criat en una família molt patriarcal, urbana i de classe acomodada, no en sap un borral de faenes domèstiques. Mai no ha hagut d'aprendre a escurar, agranar o planxar. Molt menys a cuinar res que no siga un plat precongelat.

Ella, nascuda i criada en una família molt patriarcal, rural, i de classe més modesta, ha aprés a fer tot això —i molt més— des de ben joveneta, mentre el pare i els germans es dedicaven a tasques que consideraven més masculines.

...

"Humans i racionals?"

FERRAN SUAY 

Fa poc he tingut ocasió d'escoltar una entrevista amb Rosa Díez, antiga número 1 de les llistes europees del PSOE, i actual dirigent del partit anomenat UPD. De les seues respostes i declaracions es desprenen alguns conceptes ben curiosos que m'agradaria compartir amb els lectors. Els llistaré breument:

1. Una persona que considera que la seua nació és Catalunya és un nacionalista català. Per contra, algú que creu fermament que el nom de la seua nació és Espanya, és un no-nacionalista.

...

" Bilingüisme imbècil"

FERRAN SUAY 
-
Si la idea en positiu del bilingüisme és la d'enriquir els membres d'una societat, fent que dominen més d'una llengua, hi ha unes quantes estratègies que —de manera inequívoca— no van en aquesta direcció. Una d'elles és la de mantenir absolutament tots els rètols (vull dir, tots els que no estan escrits exclusivament en castellà) en els dos idiomes, amb total independència del contingut. Mentre que s'entén que pot resultar aclaridor un rètol com ara: Draçanes//Astilleros/, resulta completament superflu indicar, com passa, per exemple a l'estació del Cabanyal de València: Direcció Castelló//Dirección Castellón/.

...

"Qui estima la llengua la fa servir"

QUIM GIBERT 

Els matins d'estiu a les piscines municipals de Fraga no tenen cap interès en particular més enllà del d'anar a cercar la frescor. A voltes hi ha converses que et conviden a fer el batxiller. Va ser quan una dona gran li feia una cara estranya a un xiquet perquè el seu nom era en català. Quan la senyora, que es deia Roseta, es va presentar, s'adonà tot d'una que la forma de fer-se dir el seu nom també era
catalana. Dies més tard, vaig tornar a parar l'orella quan un pare demanava a l'amiguet del seu fill, mentre jugaven tots tres a ruixar-se, que se li dirigís en català: «el saps parlar perfectament».

...

"MARCELINO IGLESIAS, AMB LA BIGA A L'ULL"

QUIM GIBERT 

Darrerament Marcelino Iglesias, president d'Aragó, ha tractat de ridiculitzar Monsenyor Joan Piris, bisbe de Lleida, tot qüestionant si el prelat lleidatà forma part de l'església catòlica o no, atès que hi ha un pronunciament dels tribunals eclesiàstics instant a lliurar l'art sacre de les antigues parròquies del bisbat de Lleida al de Barbastre-Montsó: «és insòlit que el bisbe de Lleida no faci cas a Roma (...) és un fet que no passa habitualment» (El Periódico, 28-1-10).

...

"LA TERRA XOPA"

QUIM GIBERT 

En la recta final de la llegenda de St. Jordi, el drac es desploma ferit de mort. Sagna a raig i llança uns rugits esfereïdors. Amb els ulls plorosos la princesa corre entusiasmada cap al jove cavaller i l'abraça. Llavors, del bassal de sang comença a brotar un roser esplèndid, que floreix a l'instant. St. Jordi pren una rosa i la regala a la princesa: «És la rosa de l'amor i la llibertat per a tu i tot el teu poble». La terra xopa de sang en cap moment queda erma. Ans al contrari, s'omple de vida. L'element negatiu i malcarat, la bèstia (l'opressió), queda subvertit per un de valuós i bell, la flor (la llibertat).

...

"L’independentisme, a banda de créixer, s’ha desinhibit i així s'està enterrant l’ambigüitat pròpia d’un país que es definia evitant definir-se"

VÍCTOR ALEXANDRE

Per bé que encara no és oficial, tot sembla indicar que serà Alfons Godall la persona que encapçalarà la candidatura propera a Joan Laporta en les eleccions presidencials del FC Barcelona. Això, si finalment es confirma, serà molt positiu perquè Godall és un dels homes que, al costat de Laporta, han fet possible la millor etapa de la història del Barça i perquè el seu nom constitueix una garantia de catalanitat desacomplexada i de plena consciència de tot allò que el club significa en l’àmbit de la projecció internacional de Catalunya.

...

"Aigua miraculosa"

QUIM GIBERT

En el film Força deu de Navarone els mateixos protagonistes de la destrucció dels canons de l'illa de Navarone tenen encomanada una missió en els Balcans, consistent a fer saltar un pont qualificat d'indestructible. Arran de l'enorme dificultat que comporta la missió, opten prèviament per fer esclatar una presa ubicada allà mateix. I que aleshores sigui l'embat de l'aigua el que se n'encarregui d'arrossegar l'esmentat pont. Amb aquesta finalitat, el major Keith Mallory i el sergent Dusty Miller aconsegueixen col·locar dinamita en punts estratègics de l'embassament.

...

"La llei de la condescendència"

QUIM GIBERT

El català continuarà sense ser cooficial a la Franja de Ponent. La llei de llengües, aprovada el passat 17-12-09 per les Corts aragoneses, reconeix el català i l'aragonès com a llengües pròpies i històriques d'Aragó. El castellà es manté com l'única llengua d'obligat coneixement. No obstant això, la nova llei contempla que els franjatins que ho demanin puguin rebre l'ensenyament en català i en català ser atesos per escrit des de l'administració aragonesa. Per Adolfo Barrena, diputat aragonès d'IU, és una incoherència que per llei l'anglès o el francès siguin assignatures obligatòries a l'escola i, en canvi, el català o l'aragonès, optatives en els respectius territoris (www.

...

"El 13-D, EL SÍ DE LA MADURESA"

VÍCTOR ALEXANDRE

La consulta sobre la independència que han celebrat 167 municipis de Catalunya és molt més important que no pas es pensa l'espanyolisme. Molt important. I ho és fins al punt que, un cop s'hagin celebrat les que estan previstes per als propers mesos de febrer i d'abril ja res no serà com abans al nostre país. De fet, per adonar-nos-en de la transcendència, n'hi ha prou de tenir en compte que això no havia passat mai en la història de Catalunya. Mai, abans, la societat catalana no havia deixat en fora de joc d'una manera tan espectacular la seva classe política i, agafant el bou per les banyes, li havia donat una lliçó d'autoestima i de maduresa tan grans. ...

"El 13-D, EL SÍ DE LA MADURESA"

VÍCTOR ALEXANDRE

La consulta sobre la independència que han celebrat 167 municipis de Catalunya és molt més important que no pas es pensa l'espanyolisme. Molt important. I ho és fins al punt que, un cop s'hagin celebrat les que estan previstes per als propers mesos de febrer i d'abril ja res no serà com abans al nostre país. De fet, per adonar-nos-en de la transcendència, n'hi ha prou de tenir en compte que això no havia passat mai en la història de Catalunya. Mai, abans, la societat catalana no havia deixat en fora de joc d'una manera tan espectacular la seva classe política i, agafant el bou per les banyes, li havia donat una lliçó d'autoestima i de maduresa tan grans. ...

"Sota una col"

 QUIM GIBERT

Sota una col, Setze jutges, Coral·lí, El sol solet fa ullades, En Pepitu va de curt... són cançons dels darrers àlbums discogràfics d'Adrià Puntí (ara, Josep Puntí). Les he escoltat aquesta tardor. M'han agradat força. Puntí ens acosta, tant en els títols de les cançons com en alguns fragments, a un món exclusiu del territori català. Aquesta mateixa representació mental tan genuïna també és detectable en les lletres de les cançons de Quimi Portet i Jaume Sisa, justament aquest darrer que és titllat de cantautor galàctic.

...

"PERDENT GUANYAREM"

QUIM GIBERT 

Per interessos generalment comunitaris, des de l'època dels romans el desviament de rius ha estat una constant en el decurs de la història. Per canviar el curs d'un riu sovint s'opta per apilonar pedres en forma de mur de contenció. I d'aquesta manera establir noves ribes en el sentit que convé dur l'aigua. Mentre s'aixequen aquestes parets tens la sensació que perds el temps, que l'aigua s'escolarà irremeiablement entre el pedregam. Però també és cert que a base d'anar col·locant i encaixant les pedres arriba un moment que tot d'una el riu fa un tomb i acaba encarat cap on volies desviar-lo.

...

"GAT ESCALDAT DE L'AIGUA TÈBIA FUIG"

QUIM GIBERT


En un passatge d'El llibre de la selva, Mowgli és segrestat per una colla de micos grisos. Incapaços de rescatar-lo, la pantera Bagheera i l'ós Baloo es veuen obligats a demanar ajut a Kaa, una vella pitó. I, certament, quan els micos s'adonen que Kaa entra en acció, fugen cames ajudeu-me envestint-se els uns als altres de tan espantats. Instants més tard, Mowgli recupera la llibertat. Probablement Rudyard Kipling, l'autor del conte, coneixia el pànic que habitualment tenen els micos a les serps.

...