"L'esport català, unit"

XAVIER VINYALS, / President de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes 

Això no és el pati d'una escola. El fet de prohibir jugar a la selecció catalana de futbol un partit amistós, sigui contra qui sigui, hauria d'haver estat més meditat per part dels senyors de la Real Federación Española de Futbol".

No ens han deixat cap altre remei, i a la campanya de protesta que la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes va començar dimecres, bàsicament d'escrits de queixa per una decisió tan arbitrària, ja s'hi han sumat 4.300 persones en poc més de 24 hores en el moment d'escriure aquest article.

Però el millor de tot és la unitat que ha provocat en el món esportiu català. Des del punt de vista de la Plataforma ja no té importància si els uns eren o no a la reunió. La reacció posterior dels clubs catalans i de la pròpia federació deixant clar que aquest partit s'ha de poder celebrar i prou és el que més compta. Tots els partits polítics catalans van donar suport a la Federació Catalana de Futbol així que es va conèixer la prohibició, i els principals clubs de futbol han reaccionat com s'esperava d'ells, demanant al Sr. Villar i a la RFEF que reconsiderin la seva decisió. Al camp del Palamós, en la semifinal de la Copa Catalunya, una pancarta conjunta de la Federació Catalana de Futbol i de la Plataforma Pro Seleccions donava fe d'aquesta unitat d'acció a Catalunya. Queda clar: la prohibició de jugar un partit s'ha convertit en la prohibició als drets d'un poble, i això fa despertar fins als més adormits.

És lògic que en aquest despertar se sentin veus amb versions diferents sobre com s'ha d'avançar cap al reconeixement internacional de les seleccions catalanes, i sobre qui té la responsabilitat en el tema. Només per ajudar a aclarir-ho i amb el coneixement i l'experiència que ens donen tots els anys d'estudi i reivindicació de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, he de dir que és cosa de tots, que evidentment res no avança sense el suport popular i sense una opinió pública favorable, que tenim demostradament. Els partits polítics s'han de pronunciar i hi han d'ajudar des de la seva posició de força als ajuntaments i a totes les institucions, destinant sense por ni vergonya -alguns puc assegurar que ho fan- recursos que ajudin els vertaders protagonistes.

I aquests, els vertaders protagonistes, són, jurídicament, les federacions catalanes, que, com ja és sabut, a Catalunya no depenen en absolut de les espanyoles i són entitats del tot independents des de fa anys. Sí, les federacions catalanes, que són federacions formades per clubs, són les entitats que tenen a les seves mans sol·licitar el reconeixement de les respectives federacions internacionals sense cap altra necessitat que la de fer-ho amb el convenciment que al darrere tenen el suport de tot un poble.

TROBADA A CHICAGO 


Més enllà de les motivacions emocionals, Pruna va oferir arguments tècnics -que són els que està reiterant Esquerra Republicana (ERC)- per demanar a la FCF que exerceixi "un acte de sobirania". "Tenim clar que les nostres federacions tenen personalitat jurídica pròpia, no som una sucursal. Són entitats privades i, per tant, lliures per determinar si juguen un partit no oficial com aquest", va indicar la dirigent esportiva en un comunicat.

Les ganes i l'ambició de Catalunya, però, estan pendents del sí dels Estats Units. Pruna va reflexionar que els nord-americans "no entenen res, perquè tenen els drets televisius venuts i la data està establerta per la FIFA". Davant la incertesa de la situació, el president de la FCF, Jordi Roche, va viatjar ahir a Nova York -per motius professionals- i està previst que demà es desplaci fins a Chicago per entrevistar-se amb el president de la federació dels EUA (US Soccer), Sunil Gulati -segons algunes fonts amb bastant de pes dins l'estructura de la FIFA-, a la recerca del seu sí al partit.

La posició catalana no és fàcil, perquè en el primer contracte quedava especificat que si no hi havia el vistiplau de la FEF no es disputaria l'amistós. No obstant això, algunes notícies que arriben als responsables de la Catalana és que els Estats Units seguirien disposats a jugar. La incògnita podria resoldre's demà en la reunió FCF-US Soccer, tot i que l'àmbit final de decisió estarà condicionat pel posicionament de l'Espanyola i del seu president, Ángel María Villar.

Els fils de Villar a la FIFA

Si la FEF es manté radicalment en contra de l'amistós, com sembla que passa, segons fonts de la FCF, l'èxit de la proposta de Roche a Gulati dependria de la capacitat del nord-americà de jugar-se-la i intentar convèncer la FIFA de la viabilitat i la bondat de l'encontre. Un fet que es presumeix complicat pel poder que ostenta Villar a la UEFA, com a vicepresident, i també a la FIFA.

El suport de Joan Laporta i Dani Sánchez Llibre a Roche en favor de la causa catalana no semblen suficients per convèncer Villar, malgrat que el president del Barça afirmés que tenia "esperances" que reconsiderés la seva posició. La mala relació entre Villar i Roche arran de les últimes eleccions a la FEF, on el gironí no va recolzar la candidatura del basc, finalment guanyadora. Roche va quedar fora de la junta directiva i els rumors s'han disparat els últims mesos sobre les intencions d'aquest d'entrar en una futura candidatura per derrocar Villar.

Igualment, la FCF segueix estudiant la possibilitat de dur el cas al Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) de Lausana per si acaba desemparat davant les federacions futbolístiques internacionals.